«El rastrejador de les muntanyes»
10 d’Agost de 2024
Breu descripció del senglar (Sus scrofa)
El tret més característic del senglar és el seu musell llarg i recte (Fotografia 1) que usen a mode d’excavadora per a trobar menjar, a més, tenen un olfacte extraordinàriament agut. Són omnívors i la seua dieta inclou fruits, arrels cucs, xicotets vertebrats, ous, carronya i fongs. Són d’hàbits crepusculars i nocturns (Fotografia 3).
En la Comunidat Valenciana esta espècie és de menor grandària que en la resta del món; les femelles no solen passar dels 50 quilograms i els mascles rares vegades superen els 100 quilograms.
L’organització social del senglar consta de xicotets grups matriarcals formats per una o diverses femelles i exemplars juvenils. Els mascles generalment són solitaris a excepció de l’època de zel.
La maduresa sexual o fertilitat dels senglars no ve donada per una edat determinada, sinó pel pes de l’exemplar; al voltant dels 30 quilograms en tots dos sexes. Necessita d’un bon estat nutricional per a desenrotllar adequadament els seus òrgans interns inclosos els sexuals. A més, l’època de zel de les femelles està determinada per la disponibilitat de recursos alimentosos del seu hàbitat.
El període de gestació dels senglars és de 3 mesos 3 setmanes i 3 dies i, generalment, les femelles d’un mateix grup sincronitzen els seus parts.
Plat favorit dels gals.
Este personatge secundari de “Les aventures de Asterix” és present en tots els banquets dels gals. En “L’odissea de Asterix” mostra una gran intel·ligència quan perseguits per Asterix, obelix e Idefix, fugen fins portar-los davant una patrulla de romans, i, com és de rigor, s’emboliquen a trompades els uns amb els altres, permetent als senglars escapar.
Folklore i mitologia nòrdica.
Amb unes potes que els permet córrer molt ràpid i els seus ullals esmolats, el senglar, al contrari del que molts pensen, és un animal tímid i pacífic i, en general, intenten evitar als humans (en done fe, en quan et detecten fugen a la velocitat d’un llamp). No obstant això, pot ser una bèstia formidable si es veu acorralat i ha arribat a simbolitzar el coratge i la ferocitat en moltes cultures; recordem el personatge de «El Jabato» una coneguda sèrie d’historietes creada per Víctor Mora (guió) amb el pseudònim de R. Martín, i Francisco Darnís (dibuix).
El déu nòrdic de la fertilitat, Freyr, tenia un senglar anomenat Gullinbursti, que significa «cabellera daurada». Les seues truges brillaven en la foscor, il·luminant el seu camí. La germana de Freyr, Freya, també tenia un senglar anomenat Hildesvini «porc de batalla» que muntava en la batalla.
Fonts:
GVA BDB, asterix.com, Fundacionaquae.org, gestacionde.com, treesforlife.org.
L'Ànima del Desert 
Deja un comentario