La planta versàtil.
21 de juliol de 2024
Breu descripció de la Centaura.
És una herba anual o bianual de tija erecta d’entre 10 a 50 cm i amb nombroses branques. Les seues fulles llises són de color verd pàl·lid. Les flors s’obrin en cinc pètals vermellosos o rosats d’uns 8 mm.
Els fruits, en forma de càpsula, contenen llavors molt xicotetes.
Originària de la zona del Mediterrani té una olor suau i característica que es perd quan la planta és dessecada. Creix en zones seques i sòls pobres, al costat dels camins o en els clars dels boscos.
L’època de floració va des de maig a octubre.
Fotografies preses per @animadesert
Història i medicina.
En l’antiguitat ja la coneixien i utilitzaven. Se cita en alguns textos de Publio Virgilio Marón, poeta romà (Virgili, 70 a. C.-Brundisium, 19 a. C.), on ja s’esmentava el seu sabor molt amarg, motiu pel qual en eixos anys se la coneixia com a “fel de la terra“.
Els egipcis la usaven per a tractar la hipertensió i en textos del segle V s’esmenta per les seues propietats purgants, per a curar ferides i llavar els ulls.
Hui dia se la coneix com Centaurium erythraea, nom que prové del grec kentaureios en referència al centaure, ser mitològic mitat home i mitat cavall y molts medicaments autoritzats la inclouen.
El color rosa com a emblema de la virilitat.
Durant molt de temps el rosa s’ha associat amb el femení. No obstant això, en l’època de l’Edat mitjana i el Renaixement era un color masculí, fins i tot viril. Era considerat un color fort derivat del roig que els cavallers usaven en peces de roba com pantalons. Alguns grans pintors ho preferien per als retrats d’homes, sent el més conegut el d’“Enric IV al març“ que data de 1606.
Va ser a partir del segle XVIII que va adquirir una nova dimensió. La marquesa de Pompadour estava enamorada del color i el va lluir a Versalles. La seua predilecció per este color li va donar el nom al conegut “rosa Pompadour”
En el segle XX el rosa va començar realment a adquirir l’associació al gènere: es va associar amb el femení de la mateixa manera que el blau es va associar al masculí. Les majors icones femenines dels anys 50 i 60 van contribuir a establir esta imatge: Brigitte Bardot i el seu vestit rosa de quadres en la portada de la revista Elle, Marilyn Monroe i el seu ajustat vestit rosa fúcsia en “Els cavallers les preferixen rosses” o fins i tot Jackie Kennedy i el seu vestit de Chanel. Tota la generació de la postguerra va créixer amb este estereotip.
Fonts:
Departament de Biologia de la Universitat de les Illes Balears, iNaturalist, Wikipèdia, lalibre.Be.
L'Ànima del Desert 
Replica a ruthmq1977 Cancelar la respuesta