«L’essencial és invisible als ulls»
13 d’abril de 2024
- Breu descripció de la rabosa (Vulpes vulpes)
- L’engalipador arquetípic de l’Europa medieval.
- La rabosa com a símbol de transformació.
Breu descripció de la rabosa (Vulpes vulpes)
La rabosa és un cànid molt fàcil d’identificar i que quasi tothom coneix, de fet, apareix en molts contes del folklore popular. Té un musell esmolat, una cua llarga i poblada (foto Nº3) i pesa entre 3 i 8 quilograms. Els mascles són més grans que les femelles i la seua activitat és bàsicament nocturna, encara que pot veure’s a plena llum (fotos Nº1, 2 i 3 hora 13.03 PM) després de l’alba o abans del capvespre. La seua organització social és variable; poden viure en solitari, però també ho fan en parella, o formant xicotets grups familiars.
A partir de l’edat d’un any ja poden reproduir-se i les ventrades, d’entre una i set cries, solen nàixer durant primavera després de l’època de zel a l’hivern. A partir de finals d’estiu els nous membres de la família es retiren del nucli familiar. Són carnívors oportunistes, és a dir, aprofiten diferents fonts d’alimentació segons va variant la seua abundància en cada època de l’any, i és capaç de trobar recursos quasi en qualsevol ambient, tant els naturals com els modificats per l’activitat humana.
L’engalipador arquetípic de l’Europa medieval.
Entre els contes medievals europeus “Les aventures de la rabosa Renart” (també conegut com a Reynard o Renard) es van fer molt populars en països com Bèlgica, França o Alemanya. Les seues aventures van ser escrites per diversos autors, alguns d’ells desconeguts. Estes narracions poden rastrejar-se en el temps fins a principis del segle XII.
Renard la Rabosa era un engalipador extraordinari i un ésser poliforme. Amb la seua eloqüència i els seus astuts plans, es va convertir en una representació arquetípica de la naturalesa astuta de la rabosa. Estos contes reflectixen un complex entramat d’al·legories, on la rabosa es convertix en un espill de les debilitats humanes, exposant l’egoisme narcisista i les insensateses que, sovint, provoquen els nostres desitjos de poder, riquesa i reconeixement.
La rabosa com a símbol de transformació.
No obstant això, en el més profund del folklore europeu, la rabosa ressorgix com alguna cosa més que un astut engalipador o un personatge que canvia de forma: es transforma en un guia lluminós que orienta als rodamons a través de l’intricat erm tant del món natural com de la psique humana. Dins dels seus ulls residix una saviesa enigmàtica, una saviesa que convida als cercadors a aventurar-se més enllà del familiar i abraçar el desconegut. És un guardià de secrets i misteris, i de les veritats amagades en el bosc. Alhora que encarna l’essència mateixa de la liminalitat (és un pont entre el mundà i el sobrenatural) posseïx una connexió íntima amb la terra, i als que busquen alleujament pot ensenyar-los a llegir el llenguatge de la naturalesa (el murmuri de les fulles, el murmuri dels rierols, el cant dels ocells, etc.). Els infon una profunda comprensió del món natural com un espill de l’ànima humana, convidant-los a embarcar-se en un viatge d’autodescobriment i revelació, un viatge en el qual aprenen a confiar en els seus instints, a trobar saviesa en el silenci i a revelar els camins ocults que conduïxen al creixement i la il·luminació personals.
Recordem el guardià de secrets de Saint-Exupéry, qui va revelar al petit príncep abans que s’acomiadaren el següent secret:
“Només amb el cor es pot veure bé; l’essencial és invisible als ulls.”
Fonts:
GVA BDB, wikipedia, Alfredo Álamo – lecturalia.com, John Heinz – Medium.com.
L'Ànima del Desert 
Deja un comentario