Apreciada des de l’antiga Grècia.
27 d’octubre de 2024
- Breu descripció del llentiscle.
- Denominació d’origen.
- Ús vinícola.
- Estudis publicats sobre les propietats terapèutiques de la Pistacia lentiscus:
Breu descripció del llentiscle.
El llentiscle és un arbust de fulla composta que roman sempre verda. Este arbust és molt típic de l’àrea mediterrània i pot arribar a mesurar fins a 5 metres d’altura.
Una de les seues característiques és que és dioic, és a dir, té exemplars mascles; produïxen flors vermelloses, i exemplars femelles; produïxen flors groguenques. En tots dos casos les flors es disposen en raïms densos.
Els fruits, d’uns 4 mm, són carnosos i de color roig al principi; quan maduren es tornen negres.
Fotografies preses per @animadesert
Denominació d’origen.
Des de fa més de 2400 anys el llentiscle és conegut sobretot per la seua resina, que es produïx fent talls en l’escorça durant els mesos d’estiu i arreplegant les gotes resinoses de color marfil que exsuda. Esta resina es produïx tradicionalment des de l’antiguitat a l’illa de Quíos, Grècia. Ja Dioscòrides (75 d. C.) esmenta que la millor i major part d’esta resina prové de Quíos. Hui dia, la resina produïda en Quíos, anomenada «mástique», té l’estatus de «denominació d’origen protegida» a la UE.
L’antiga fórmula de Dioscórides per a obtindre l’anomenat “vi lentiscino” consistia a macerar en most unes branques granades de mata picades en un morter. La mescla es bollia, es colava, es guardava 2 o 3 dies i el beuratge obtingut era confortatiu i estomacal, removia rots, tallava d’arrel les diarrees i era un excel·lent col·lutori.
Ús vinícola.
Segons els escriptors antics, la resina s’afegia al vi com a conservant i pels seus beneficis mèdics. Fins i tot s’utilitzava per a recobrir l’interior dels recipients de ceràmica perquè el vi no es filtrara.
L’historiador grec Plutarc (±46-120 d. C.) va observar que la resina s’utilitzava per a realçar l’aroma; millorava el sabor del vi.
Plini el Vell, científic romà del segle I d. C., va dedicar part d’un dels seus llibres («Història natural») al problema d’evitar que el vi es convertira en vinagre. Per a això utilitzaven les resines d’arbres com el pi, el cedre i el garrofer bord; este últim varietat del llentiscle (Pistacia terebinthus L.) que Plini va descriure com la resina «millor i més elegant». Els romans també utilitzaven resines amb finalitats medicinals.
Estudis publicats sobre les propietats terapèutiques de la Pistacia lentiscus:
Fonts:
Departament de Biologia de la Universitat de les Illes Balears, Wikipèdia, flowersinisrael.com, wildherbsofcrete.com, diariodeibiza.es, PubMed Central.
L'Ànima del Desert 
Deja un comentario